LA SALVACIÓ DEL PORTAL DEL LLEÓ DE XÀTIVA
Situació del present
L’obsessió per la conservació del patrimoni històric del nostre present contrasta amb la dels nostres ancestres que preferien fer prevaldre el criteri de funcionalitat, i més quan a inicis del segle XX, les portes d’entrada a la ciutat no tenien cap sentit. Sense muralles, ni amenaces carlines, i amb un creixement que s’orientava en crear un eixample que integrara l’estació dins del nucli urbà, construint habitatges i remodelant vies d’accés, les portes d’entrada anaven morint a poc a poc en nom del progrés.
Observem una foto amablement cedida per David Cháfer, un col.leccionista de la història gràfica i documental de Xàtiva, que correspon a una vista de com era l’antic Portal del Lleó, hui desparegut, i reubicat a la plaça del País Valencià, en la redona popularment coneguda com dels “xinos”, o també de l’Arc de Triomf, ja que molts visitants i ciutadans autòctons li troben gran paregut amb el monument que glorificava les victòries militars dels emperadors romans, quan en realitat el que vol, es recrear l’entrada més important de Xàtiva, aprofitant alguns elements originals com el seu remat, encara que desplaçada del seu emplaçament original. Tal volta siga aquesta la foto més antiga d’aquest element patrimonial, datada d’inicis del segle XX.
Els inicis del portal
El Portal del Lleó va ser la porta més bonica d’accés a la ciutat, remodelada entre 1784 i 1789, amb l’objectiu de decorar un espai al costat de la muralla nord de Xàtiva, que desembocava en el passeig de l’Albereda, un gran camí que envoltava les principals entrades a Xàtiva, i permetia accedir a la vega xativina plena d’hortes i arrossars. A 1818, se li va afegir una font amb cos de lleó adossada a la part esquerra, i a l’altra suposem el fielat, una espècie d’oficina fiscal encarregada de recaptar tributs que gravaven el trànsit de mercaderies.
Cal dir que les entrades més importants de la ciutat, des del Portal del Lleó fins a la de Sant Francesc, havien acollit importants punts de reunió social. Un trinquet fins al segle XVIII, el qual va ser reconvertit a Teatre durant el segle XIX, amb el propòsit d’emprar els fons per sufragar les despeses de les institucions de pobres. Sembla que la passió per aquest esport havia minvat prou a inicis del segle XIX, i les autoritats pensaren que amb espectacles teatrals farien més caixa per a invertir en l’atenció a l’exclusió social. Però aquest Coliseo o Casa de Comedias, com es coneixia a l’època, no va fer perdurar la seua funcionalitat més d’un segle, i a inicis del segle XX, es trobava en un estat penós de conservació, igual que el Portal del Lleó. A de juliol de 1902, l’Ajuntament es va plantejar la necessitat d’enderrocar l’antic Teatre, el qual llavors era emprat com a magatzem municipal i parc de bombers.
Decisió d’enderrocament:potenciar residències privades abans que elements patrimonials
En plena fira de 1904, el regidor Lino Casesnoves, cap de la minoria republicana, va proposar la total remodelació d’aquest espai urbà. Per una volta li acceptaren una moció i s’acordà per unanimitat enderrocar el Portal i vendre en pública subhasta l’edifici del Teatre Principal. La venda d’aquest, juntament amb la Oficina del Repeso i de la Posada del Pescado sita en la plaça del Mercat, haurien de servir per recaptar fons, de cara al finançament del trasllat de l’Escorxador Municipal del Mercat a un edifici de nova planta, lluny del nucli urbà.
Del Portal, sembla que en principi, només es volia salvar la Font del Lleó, per on brollava l’aigua que refrescava als que travessaven aquella entrada urbana. A febrer de 1906, s’aprovà el trasllat d’aquesta a un altre punt, segons criteri de l’arquitecte municipal. Un mes més tard, un xativí comprava el Teatre Principal, suposem per a enderrocar-lo, i vendre part del solar resultant a altres veïns com l’empresari i regidor, també republicà, Hilario Botella Satorres. Sobre juliol de 1906, iniciava la construcció de la seua residència, la coneguda com a finca Botella, llavors la més moderna de Xàtiva, adaptada als gustos estètics i funcionals de les primeres dècades del segle XX. I en plens canvis urbanístics, l’Ajuntament decidia reubicar la font, al costat contrari de la seua ubicació original, adossant-la a la paret de l’hort del convent de Santa Clara.
La salvació del portal i la generositat de Hilario Botella
Acabades les obres de la residència familiar i reubicada la font a inicis de 1908, el colorit verdós de la Finca Botella contrastava amb la pedra bruta del degradat Portal. El que va fer que la minoría republicana tornarà a demanar l’enderroc de la porta, per ser un conjunt antiestètic. Els conservadors i liberals, si bé estaven d’acord, consideraren molt sospitós tan d’interés, i més quan hi havia regidors involucrats. De nou, Lino Casesnoves, en nom també de Hilario Botella, proposava llevar la porta però salvaguardant els elements patrimonials més importants, i apuntava la següent solució a juny de 1908, per conciliar respecte al patrimonio històric amb utilitat social:
“…llevarla a cabo con esmero y todo tipo de preocupaciones, al objeto de que el remate del arco del portal antedicho no sufra deterioro alguno y pueda ser trasladado a la Fuente de 25 caños, para decorarla debidamente, procediendo a dichas obras sin dilación…Se dio lectura a una proposición del concejal Hilario Botella, en la que se ofreció a costear su derribo, y se haga cargo de su conducción hacia la fuente…”
La proposició va ser aprovada per unanimitat i el fet que els diners per a desmuntar la porta eixiren de la butxaca de Hilario Botella, i no de l’erari municipal, acabaren amb les suspicàcies de la resta de partits. Només alçà la veu contra aquesta decisió, el Centre Regionalista València Nova, que defensava la restauració i manteniment de la Porta del Lleó al seu lloc.
El cas és que amb aquelles discutibles actuacions, el carrer del Lleó és va convertir en el lloc més modern de Xàtiva, adaptat als nous costums residèncials. Modernitat d’un racó urbà la qual augmentaria encara més quan un xativi arrelat a Barcelona, Juan Fuster Garí, presentà al senyor Botella i a l’Ajuntament una sol.licitud per obrir un cine en el baix de la casa més innovadora de Xàtiva.
