XÀTIVA TERRA DE MÚSICS:
Ara que està de moda recuperar la memòria de tots aquells que lluitaren per la democràcia, farem aquesta vesprada un exercici de lluita contra l’oblit d’unes generacions d’artistes, presentant a les 18 hores en l’Espai Cultural de la Nova, un llibre sobre la història d’una societat artística i musical, la Nova de Xàtiva, des dels seus inicis fins a l’actualitat.
Amb música, i fotos antigues, rendirem homenatge, a músics, actors i cantants, completament oblidats, i que tant lluitaren per l’ensenyament i la divulgació de la música i de les arts escèniques. Aprendre solfeig, a tocar un instrument, a declamar, a cantar, a ballar, o interpretar un paper dramàtic o còmic, va ser durant dècades una passió popular. I anar a una societat a rebre instrucció va ser tan normal, com anar al gym en el món actual
Xàtiva és terra de pintors, escriptors, metges, polítics, i d’artistes també. Ara ha arribat el moment d’interpretar la història de la ciutat des d’una perspectiva musical. Per fi podrem entendre i evitar la pèrdua de la memòria col.lectiva, i comprendre perquè en moltes llars de Xàtiva, hi ha un piano a un menjador, un vell instrument amagat en un armari, o perquè va haver-hi tantes dones i homes majors que cantaven i llegien poesia tan bé, sense haver quasi anat a l’escola, o com la música i el teatre van ocupar el escàs temps d’oci dels nostres iaos.
ACABAR EL TREBALL INICIAT PER ALVENTOSA I SANCHIS MORELL
Hem fet justícia a les obres sobre les societats musicals escrites per Rafael Alventosa i Eduardo Sanchis Morell, dedicades respectivament a la Vella i la Nova. Els seus esborranys romanen inèdits a l’Arxiu Municipal de Xàtiva. Les hem tret a la llum pública des de la foscor de les prestatgeries, i hem insuflat vida, a un conjunt de dades i fets, complint la darrera voluntat de Sanchis Morell. Li varem prendre la paraula, de complir amb la seua darrera voluntat, d’acabar el treball que ell havia iniciat
La publicació intenta dar resposta a moltes preguntes que sempre ens hem fet. Quan van nàixer les societats musicals civils? Per què a Xàtiva en tenim dos?. Per què una es diu La Vella i l’altra La Nova?. Repassarem com es va convertir la música en llenguatge d’alegria i símbol de la festa religiosa, política i del passatemps popular en forma de concerts a teatres, cines, casinos, i a l’aire lliure. Documentarem el primer gran concert de la Nova, a la Fira d’Agost de 1863, i de com els poders públics intentaren evitar la rivalitat alternant la contractació de totes dos bandes. Una rivalitat que es transformava en unió en el moment que s’havien de dur a terme la celebració de grans efemèrides de la història de Xàtiva.
DE BANDA A SOCIETAT
A inicis del segle XX, la banda de la Nueva es va transformar en la Societat Artística y Musical de la Nueva, el que li permet gaudir de socis propietaris, protectors i de mérit, que amb les seus quotes van poder mantindre un local, una escola i un quadre artístic. Més ingressos amb els quals intensificar la presència de la Nova a la vida lúdica de Xàtiva, a més de donar-li veu al cine, música les varietés i, fins i tot, s’atreviren a escenificar sarsueles, participant en el projecte d’ajuntar-se amb els millor músics de la Vella, per intentar fundar l’orquestra Espanyoleto, representativa de l’esperit musical de la ciutat.
Arribà la República, i la Nova ho va celebrar fent sonar la Marsella, i creant un Himne en honor a la bandera tricolor. Esclatà la Guerra Civil, i malgrat tot, la música mai va deixar de sonar a Xàtiva. Repartiria felicitat entre xiquets, ferits de guerra, i organitzaria concerts per acomiadar soldats que marxaven al front de batalla. Arribà la dictadura i la Nova va passar en uns pocs dies de fer sonar la Internacional o l’Himne de Riego, a tocar la Marcha Real o el Cara al Sol. La fortalesa espiritual de la Nova va aconseguir superar i readaptar-se a la nova conjuntura política perquè a Xàtiva no es podia viure sense música. Un patrimoni immaterial de tots.
L’escola va esdevindre en l’ànima de la societat per a superar el trauma de la postguerra. A la década frontissa dels 50, la societat reviscolà per tal de recuperar l’esplendor dels anys vint, però amb molt menys vigor. Tornà el quadre artístic, els concerts i el gran concurs de Bandes Civils, dedicats a promocionar el pasdoble, i a poc a poc arribà també la música electrònica i la cançó denuncia en valencià. Anys de la transició cap a la democràcia, on la Nova va ser un fidel testimoni a través de la música.
A inicis de la década dels anys 70, Sanchis Morell lliurava el manuscrit on recopilava la memòria de la societat, i realitzava un exercici d’introspecció basat en la seua experiència com a director de la banda i l’escola durant molts anys, tancant la porta de l’armari de l’oblit. Tasca amb la qual, es va veure ajudat, per l’Agrupació de les Cecilianes, que amb la seua revista, recuperaren les veus de les corals femenines i van deixar constància escrita de les activitats més importants que la societat va fer en pro de la música.
EL REPTE DEL SEGLE XXI
En la Xàtiva actual, la Nova continua fidel a la tradició del seu passat, la de trobar-se present i activa en tots els àmbits de la vida cultural i cívica local. I afronta a més amb salut, els reptes del segle XXI, d’una societat que ha complit el somni de crear una orquestra, d’equilibrar la composició per sexes als àmbits educatius i musicals, de funcionar com un centre d’ensenyament reconegut per la Conselleria d’Educació, de la configuració d’una nova escola adaptada a les noves demandes socials, oberta a projectes d’innovació educativa, que fa de la música un patrimoni de tots. I amb aquesta anàlisi, posarem punt i seguit a quasi dues segles d’existència, d’una societat que ha sabut perdurar en el temps, i de la qual ens queden encara moltes pàgines per escriure, tant per a analitzar el futur, com per a seguir salvant de l’oblit moltes biografies musicals i concerts d’aquell ric passat.
