DESPERTANT L’AMOR PER XÀTIVA EN LA FIRA DE 1924
Una fira comercial
Sota l’alcaldia de José Bataller Carreres, es va celebrar fa cent anys la primera fira de la Dictadura de Primo de Rivera. Superat ja l’estat de guerra ocasionat pel pronunciament militar del 13 de setembre de 1923, nomenat el delegat militar, Miguel Abriat, representant del dictador a Xàtiva, depurat l’antic ajuntament i escollit a dit el nou entre les elits econòmiques sense passat polític, havia arribat el moment de fer valdre el lema de honradez, justicia y buena administración, amb el qual els militars pensaven regenerar Espanya, convidant a la participació ciutadana en l’organització de la Fira de 1924 per “civismo y amor a Játiva”.
Calia despertar l’amor a la patria setabense entre els forasters desconeixedors de la ciutat. Sí, la Fira havia de ser comercial, però també de promoció turística i empresarial. A l’Albereda, el llaurador hauria de trobar tots els instruments del seu treball, i un bon cavall, a la fira de ramats. La dona tot l’ imprescindible per a la llar. El xiquet, joguets per a jugar. Les parelles, els elements necessaris per a completar l’aixovar. A més, s’havia d’eixir del Reial per a seguir comprant, en una ciutat on els botiguers aprofitaven també la festa més important de la ciutat, per a fer nego
cartell fira 1924 amb la programació de fira presentada per dos sevillanes
ci.
A més de comprar a la fira, s’havia de comprar en el comerç local
Es recomanava visitar totes les destil.leries situades ben a prop de l’estació com les de Sanz, Requena, Botella, o la de Mompó i Bernabeu, comprar embutits, formatges o saladures a Casa Sanchis, Reig, Moncho o Perales, entre d’altres, o travessar el Portal de Sant Francesc en direcció al carrer botigues, a la cerca de les novetats en paqueteria y merceria de Lorenzo Alonso, Baldrés, Crespo, o Piqueres, o comprar teixits en la Botiga la Mona i la tenda el Siglo, o acostar-se a la plaça del Mercat, a les drogueries la Campana del senyor Arnau, i la del Vulgo Moret, de Rafael Ubeda, o firar-se mobles moderns fets a mida a la tenda de la Barraca d’Adela Baldoví, o de l’ebenisteria d’Ernesto Díez.
Com a empresaris modèlics introductors del progrés a Xàtiva, teniem pel sector de l’automoció a Ezequiel Selgas i a la vídua de Torregrosa, i de l’electricitat, a Serafín Maset. Ezequiel organitzava una exposició de cotxes, als jardins del Palasiet aprofitant la setmana de fira. Promocionava cotxes de la marca Ford sota el lema l’auto que todos pueden tener, gràcies al fet que es podia finançar el seu pagament en dos anys. Els motors de sang de la fira del ramat tienen ja els seus dies comptats, i més quan molts llauradors quedaren bocabadats en veure els tractors del Garatge Costa al carrer Reina. Josefina García, propietària de carruajes y autos alquiler Torregrosa, introduia a Xàtiva, el primer autobús, que permetria portar a la fira, a tots els veïns dels poblets més menuts de la rodalia xativina.
Serafín Maset, des de la seua tenda a cavall entre el carrer Colom i la Corretgeria, posava a disposició dels visitants, tota mena d’aparells elèctrics, amb especial atenció als ventiladors. I és que la calor sempre era protagonista de la Fira, però que la propaganda política del règim, intentava desmitificar per no desmotivar possibles visites, i es que “muchas ciudades españolas son más calurosas que nuestra calumniada Játiva”.
el patrimoni de Xàtiva i l’oferta d’espectacles també formaven part de la fira
I si res volies comprar, tenies altres alternatives com la de gaudir del seu patrimoni, o disfrutar dels espectacles que es desenvolupaven durant els dies de fira. Com a promoció turística es recomanava visitar el castell, el Museu Municipal, que romandria obert nit i dia durant aquells dies, l’ermita de Sant Feliu, els retaules gòtics repartits per totes les parròquies i la Col.legiata, o pegar una volta per la ciutat vella.
Pel que fa als espectacles, la ciutat apostava pels bous, el football, els focs d’artifici, la pintura, la música, l’hostaleria, el circ i els espectacles de varietés, i la integració de l’exèrcit com un element de la societat civil. Pablo Lalanda, Mariano Montes, Fausto Barajas o Manuel Báez “litri”, van ser entre d’altres, les grans espases convidades juntament a la taurina comèdia protagonitzada per Charlot, Chispa y sus botones.
Parada de las Delicias en la fira de Xàtiva 1924, en la que es publicitava la llet El Niño
El football, cridat a desbancar als bous com a festa i símbol nacional, però que llavors encara un bon partit no podia fer-li a ombra a una correguda , per molt que el C.D.Xàtiva s’enfrontara amb els reserves del F.C.Barcelona. Al Casino Setabense, Guiteras exposava els quadres que va pintar a Roma, el mateix any en què Mussolini prenia el poder a Itàlia amb el vistiplau de la monarquia. Al Reial de la Fira, hi hauria totes les nits concerts i dansaes a ritme de la dolçaina i tabalet, i molts quioscos, on menjar i veure. També arribà el circ Cortés, a la Baixada de l’estació, oferint espectacles per als més menuts, mentre que per a majors, el Salón Setabense, contractava a cupletistes sicalíptiques de les que “quitan el sentido por lo elegante, guapas y bien hechas”.
Una fira de propaganda militar i promoció de la dictadura
I els militars també aprofitaren la fira per a guanyar-se el favor popular organitzant marxes militars per l’Albereda, organitzant la festa escolar a la plaça de bous, on s’introduiria als escolars en el món de la gimnàstica, i de la cultura, regalant llibres, o fent-los volar en globus. A més, de la participació dels músics del regiment Otumba en el Concurs Musical a celebrar en la plaça de bous el darrer dia de fira. I, sobretot, fent entendre que el Marroc formava part de la patria grande y chica, organitzant una missa de campanya en mig del Reial de la Fira, davant del carrer del Lleó, en memòria dels soldats i reclutes que havien deixant la vida a l’Atles africà. Una fira, per tant, la qual havia de despertar l’amor per Xàtiva i, per extensió, a la Dictadura de Primo de Rivera.
