LA NOVA DE XÀTIVA, HISTÒRIA D’UNA SOCIETAT ARTÍSTIC I MUSICAL
EN RECORD SANCHIS MORELL
La Nova de Xàtiva decriu la història de la societat des del seu naixement fins els nostres dies. L’objectiu d’aquest estudi és fer justícia a les obres sobre les societats musicals escrites per Rafael Alventosa i Eduardo Sanchis Morell, dedicades respectivament a la Vella i la Nova. Els seus esborranys romanen inèdits a l’Arxiu Municipal de Xàtiva. El que hem intentat fer és traure a la llum, donar vida, a un conjunt de dades i fets que malgrat ser coneguts i emprats puntualment per molts investigadors, corrien el perill de perdre’s en l’oblit. Completarem el seu passat, arribarem al present de la societat, i projectarem el seu futur, en un recorregut de dos segles, del XIX fins al XXI.
DIVISIÓ I PRIMERS MESTRES
Quan van nàixer les societats musicals civils? Per què a Xàtiva en tenim dos?. Per què una es diu La Vella i altra La Nova?. Reconstruirem el segle XIX des d’una perspectiva musical, recolzant la memòria històrica amb un intens treball d’arxiu i hemeroteca. La Música de Carchano va ser la primera banda civil de Xàtiva, de la qual la Nova es va separar. Analitzarem aquesta escissió com una conseqüència d’un increment de la demanda de músics. A les festivitats religioses, calia afegir les polítiques, i la proliferació de la música com a instrument d’oci de les classes populars, en forma de concerts a l’aire lliure.
Amb el director Antonio Gasola iniciarem la història de la Nova, i explicarem la raó d’aquesta denominació. Documentarem el primer gran concert de la Nova, a la Fira d’Agost de 1863. Com a bon militar, la va dotar d’uniforme, escola i disciplina, a més de popularitzar l’alta música. Estudiarem com la Nova va competir per dominar tots els espais musicals locals, i sempre, des dels poders públics s’intentà seguir les directrius establertes pel sistema polític de la Restauració, alternarnt la contractació de totes dos bandes.
De Benet, Antonio Gasola, Vicent García, José Sanchis, Francisco Pardo o Mariano Iborra, entre d’altres, només s’han pogut donar més que pinzellades biogràfiques, esperant en un futur poder ampliar les seues vides. Amb ells tancarem el segle XIX, i iniciarem el segle XX. Moment en què la banda de la Nova va esdevindre en societat musical. Necessitava fer caixa per finançar una escola, contractar mestres, comprar instruments, o poder accedir a tindre un local en propietat. L’arxiu de la Nova, conserva les reglamentacions de 1919, on la banda de la Nova, esdevenia així en la Societat Artística y Musical de la Nueva.
Temps de grans mestres/ directors com: Rafael Marco, Juan Asíns o José Ramírez Cameno. A banda de formar músics, posaran so al cinema, música al teatre de varietés, i impulsaran la direcció de sarsueles de producció pròpia. Analitzarem tota aquella esplendor, amb la creació del quadre artístic, i dels pasdobles, dedicats a personatges importants de la ciutat, fent especial menció, a la prolífica obra del mestre García Pastor, o a la creació de l’orquestra de l’Espanyoleto sota direcció de Vicente Terol Gandia.
Grup coral femení que acompanyava les actuacions del quadre artísitic de la Nova durant els anys 20
LA NOVA EN TEMPS DE REPÚBLICA I GUERRA CIVIL
A la década dels 30, La Nova inaugurà el primer Ateneu fent sonar la Marsellesa. És l’època d’esplendor d’Eduardo Sanchis Morell, el gran director i cronista de la societat. Estudiarem tota la seua llarga trajectòria en temps rebolicats i difícils. Esclatà la Guerra Civil, i malgrat tot, la música mai no va deixar de sonar a Xàtiva. Repartiria felicitat entre xiquets i ferits de guerra.
El 30 de març de 1939, Espanya esdevenia en un estat totalitari d’orientació feixista. La Música Nova passava en uns pocs dies de fer sonar la Internacional, la Marsellesa o l’himne de Riego, a tocar l’Himne Nacional o el Cara al Sol. Veurem com la Nova lluità per a reorganitzar la societat dins de la difícil conjuntura política de la dictadura franquista.
LA DURA POSTGUERRA
Els anys 40 s’inicien amb la marxa de Eduardo Sanchis Morell. Ha guanyat una plaça de director a la localitat de Tobarra. Des d’aquell moment la relació de Sanchis Morell amb la Nova, va ser de tipus epistolar, i se li demanà que escriguera una història de la Nova, aprofitant la gran quantitat de dades que atresora. Es tancava una generació, i s’obria la porta a una altra, sota la direcció de Ricardo Bolinches i Pablo Carbonell, els directors de la postguerra, però que van deixar una gran escola. Una època de fundació de Vanuela, dedicada a escenificar sainets i sarsueles, de l’organització del gran concurs de Bandes Civils dedicats a promocionar el pasdoble. I del naixement del Miramar i del Salón de los Obreros, com nou gran espai escènic.
Analitzarem també com la Nova per aquell temps va impulsar la música electrònica i la cançó denuncia en valencià. Eren els anys en què el xiquet de la Nova, Ramoncito Pelegero Sanchis, gran recitador de poesies esdevenia en el cantautor Raimon. Anys de la transició cap a la democràcia, on la Nova va ser un fidel testimoni a través de la música.
LA NOVA EN DEMOCRÀCIA
Entrarem així en l’estudi de la dècada dels 70, on la Nova recuperava la seua memòria a través de la labor cultural de les cecilianes.
Aquesta donava suport logístic a la societat, organitzava la festa religiosa dedicada a honorar a la patrona dels músics, i s’encarregava de fer una revista anual. Per aquell temps, Eduardo Sanchis Morell lliurava a la societat els apunts històrics, plens de dates i esdeveniments que han servit de base per a escriure la història de la societat fins a la dècada dels seixanta, contribuint també a què deixen d’estar inèdites.
Recordarem com la Nova de finals del segle XX, va estar de nou present a la vida cultural i cívica de Xàtiva. Analitzarem com la Nova esdevenia en exemple de societat musical dins de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana. Una organització que havia aconseguit crear un arxiu comarcal de partitures, fer jornades d’orientació i pedagogia de la música,i tota classe de concerts.
ELS REPTES DEL SEGLE XXI
Per acabar aquesta història, analitzarem el reptes de la societat de cara al segle XXI, de fer realitat el somni de crear una orquestra, d’equilibrar la composició per sexes als àmbits educatius i musicals, de funcionar com un centre d’ensenyament musical reconegut per la Conselleria d’Educació, de la consecució de nous locals, entesos com a locals d’assaig per a banda i orquestra. I, com a cloenda, projectarem el seu futur, amb la creació d’una nova escola adaptada a les noves demandes socials, oberta a projectes d’innovació educativa, que fa de la música un patrimoni de tots. I amb aquest anàlisi, posarem punt i seguit a quasi dues segles d’existència, d’una societat que ha sabut perdurar en el temps, posant sempre música a la història de Xàtiva.
